18/02/2015. Cada dia seguint estratègies per aconseguir l’objectiu del dia.

27/11/2014 Les merceries son un microcosmos plens de capsetes, mitges, cremalleres, botons, i mil i un objectes en ordre aparent. Les parets estan incrustades de confidències i l’olor que tot ho amara és l’essència històrica de les dependentes i la seva fidel clientela

26/07/14 Diuen que el teu pa de forn de llenya és un referent a la comarca. Tan sols de creuar davant teu, el nas i l’estómac corroboren el que ens han anunciat.

14/07/14 L’art del dia a dia.

17/06/14 Les eines, semi colgades en serradures, poses orgulloses de la seva feina, desitjant intervenir en noves comandes.

17/06/14 Ella espera continuar demostrant que és útil, i que hi ha un lloc per a ella.

17/06/14 Bo i passejant, veus un d’aquells tallers en els que el temps s’entortolligà amb les serradures.

05/06/14 Reconec que de petit vaig ser enganyat. “Tranquil, que això és carn blanca”. Un cop informat que allò no era peix, sinó carn blanca, confiat, enllestia el plat. Agraeixo l’esforç i la mitja veritat. Fa temps que gaudeixo de la carn blanca.

05/06/14 De petit recordo les olors intenses del mercat. La zona de les olives, o de la peixateria per exemple. A les parades del peix, malgrat que l’olor no era el meu fort, si que m’agradava veure la gran varietat que s’oferia, i m’impressionava quan algun crustaci es bellugava.

05/06/14 Hi ha olors que s’enquisten en el més pregon. El camí de l’escola de bressol s’amania amb l’olor de pneumàtics del taller, el pa acabat d’enfornar, o dels peixos de la peixateria entre d’altres.

23/11/13. Els vells acompanyants tard o d’hora s’havien de separar. S’han donat un sentit mutu que semblava etern. Ara, a l’iniciar les primeres passes anguloses, es fiten amb el silent dol de la por d’un retrobament de cossos forasters.

23/11/13. El dia ha estat fred i lluminós. Les llums han anat canviant d’hora en hora, de sala en sala i de resultat en resultat. Ara les llums prenen colors indicatives d’una freda sortida.