<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	
	>
<channel>
	<title>Comentaris a: Esventrada</title>
	<atom:link href="https://www.ticoferrer.cat/?feed=rss2&#038;p=274" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://www.ticoferrer.cat/?p=274</link>
	<description>Recull d&#039;instants sense cap pretensió</description>
	<lastBuildDate>Mon, 11 Jan 2016 16:57:17 +0000</lastBuildDate>
		<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
		<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=3.8.41</generator>
	<item>
		<title>Per: Jesús Mohino i Anfrúns</title>
		<link>https://www.ticoferrer.cat/?p=274#comment-13</link>
		<dc:creator><![CDATA[Jesús Mohino i Anfrúns]]></dc:creator>
		<pubDate>Sat, 22 Jun 2013 17:16:00 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.ticoferrer.cat/?p=274#comment-13</guid>
		<description><![CDATA[De la casa esventrada en resten molt records, els primers anys de vida, quant a mes d&#039;aprendre a caminar, vaig aprendre a somiar. Una vida al carrer, acompanyat d&#039;avis i veins que ja no hi son, dels germans, i també d&#039;amics i amigues, a qui encara tinc a prop...
Després van venir uns anys, en que la primera casa, va esdevenir el primer taller, allà a on vaig començar a treballar, amb una feina que avui encara m&#039;apassiona, d&#039;on cada matí de feina, sortia, carregat de pintura i pinzells, d&#039;il·lusió i d&#039;esperança, cap el lloc de treball, i el lloc a on tornava el vespre, content, i si tenia alguna feina per fer-hi, encara millor...
Malauradament l&#039;especulació se la va endur, però sempre quedaran tots els records...]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>De la casa esventrada en resten molt records, els primers anys de vida, quant a mes d&#8217;aprendre a caminar, vaig aprendre a somiar. Una vida al carrer, acompanyat d&#8217;avis i veins que ja no hi son, dels germans, i també d&#8217;amics i amigues, a qui encara tinc a prop&#8230;<br />
Després van venir uns anys, en que la primera casa, va esdevenir el primer taller, allà a on vaig començar a treballar, amb una feina que avui encara m&#8217;apassiona, d&#8217;on cada matí de feina, sortia, carregat de pintura i pinzells, d&#8217;il·lusió i d&#8217;esperança, cap el lloc de treball, i el lloc a on tornava el vespre, content, i si tenia alguna feina per fer-hi, encara millor&#8230;<br />
Malauradament l&#8217;especulació se la va endur, però sempre quedaran tots els records&#8230;</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
