Primer aniversari

Un anyet. Instant a instant, pas a pas, 365 moments capturats. Tot per un impuls de capturar un espai de lleure, sense cap pretensió, i que dies més tard es va lligar a una intuïció, que es va concretant, bo i deixant-se sorprendre per moments i imatges diverses.

Avui vull agrair les persones que heu visitat el blog, i molt especialment les que heu deixat un comentari. Moltes gràcies. És curiós rebre un missatge d’una entrada, i copsar les distàncies entre les interpel·lacions que produeix la imatge en un o altre. D’altra banda vull agrair la col·laboració fidel de l’artista en potència que ha deixat constància de les 100, 200, 300 i del primer aniversari d’aquest recull d’instants. Tu saps que ets un tros de cel.

Un any de fotografies! Qui ho havia de dir. Ho sents d’una altra persona i penses, … Déu n’hi do! Tanmateix aquí està. I ara? De moment no hi ha projecte. Fins ara no ho ha estat. No havia un abast definit, ni un període limitat en el temps, ni tampoc el cost de tot plegat. És quelcom més senzill. És permetre que hom es sorprengui, simplement tenint una mirada oberta a allò quotidià.

Ja ho he dit anteriorment, queda molt per aprendre, però de moment, encara toca experimentar lliurament, per si s’escau, contrastar la futura informació externa amb l’experimentat de forma interna.

Hi ha temàtiques no explorades. Qui sap si aquest segon any s’amplia el seu ventall. De moment no hi ha cap pressió.

Em pregunten pel valor de tot plegat. Què és el valor? Si hom té la resposta, està més a prop de mesurar la quantitat.