Esventrada
01/05/2013. De la casa esventrada poc en resta, tan sols tu, oh guineu, que pacient, esperes aquell que se’n va anar fa temps.
| dl. | dt. | dc. | dj. | dv. | ds. | dg. |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « nov | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Entrades recents
Arxius
- novembre 2015
- octubre 2015
- setembre 2015
- agost 2015
- juliol 2015
- juny 2015
- maig 2015
- abril 2015
- març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- setembre 2014
- agost 2014
- juliol 2014
- juny 2014
- maig 2014
- abril 2014
- març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- desembre 2013
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- agost 2013
- juliol 2013
- juny 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
De la casa esventrada en resten molt records, els primers anys de vida, quant a mes d’aprendre a caminar, vaig aprendre a somiar. Una vida al carrer, acompanyat d’avis i veins que ja no hi son, dels germans, i també d’amics i amigues, a qui encara tinc a prop…
Després van venir uns anys, en que la primera casa, va esdevenir el primer taller, allà a on vaig començar a treballar, amb una feina que avui encara m’apassiona, d’on cada matí de feina, sortia, carregat de pintura i pinzells, d’il·lusió i d’esperança, cap el lloc de treball, i el lloc a on tornava el vespre, content, i si tenia alguna feina per fer-hi, encara millor…
Malauradament l’especulació se la va endur, però sempre quedaran tots els records…