Esventrada
01/05/2013. De la casa esventrada poc en resta, tan sols tu, oh guineu, que pacient, esperes aquell que se’n va anar fa temps.
01/05/2013. De la casa esventrada poc en resta, tan sols tu, oh guineu, que pacient, esperes aquell que se’n va anar fa temps.
De la casa esventrada en resten molt records, els primers anys de vida, quant a mes d’aprendre a caminar, vaig aprendre a somiar. Una vida al carrer, acompanyat d’avis i veins que ja no hi son, dels germans, i també d’amics i amigues, a qui encara tinc a prop…
Després van venir uns anys, en que la primera casa, va esdevenir el primer taller, allà a on vaig començar a treballar, amb una feina que avui encara m’apassiona, d’on cada matí de feina, sortia, carregat de pintura i pinzells, d’il·lusió i d’esperança, cap el lloc de treball, i el lloc a on tornava el vespre, content, i si tenia alguna feina per fer-hi, encara millor…
Malauradament l’especulació se la va endur, però sempre quedaran tots els records…