Fràgil equilibri

18/10/13. Uns dels records de la casa de la padrina és l’ascensor. El banc per seure, els botons de fusta, la seva olor, el sotragueig, el seu esbufec, però sobretot la desagradable sensació a la panxa d’aquell pujar i pujar sense aturador, des de la foscor de la porteria fins a la claredat dels pisos superiors, en aquell fràgil equilibri de ferro, fusta i vellut.