Espai propi

18/10/13. Recordo la portera asseguda en una cadira al carrer. El soroll del carrer a les nits que érem convidats. Les joguines que ens esperaven. Els aperitius i els jocs de sobretaula mentre els grans feien la migdiada. Els esmorzars de tasses grans a la taula del despatx. L’habitació de cosir amb la modista i el seu rellotge de pèndol. Alguna frega a l’esquena d’unes mans grosses i treballades. La música, la ràdio i el vell televisor, … i de més gran, un espai propi, de responsabilitat, estudi, creixement i trobaments.